Barcelona és una ciutat en què conviuen dues llengües i cultures. El contacte lingüístic és un element de la vida quotidiana de la ciutat, però les circumstàncies històriques que han conduït a aquesta situació particular marquen i condicionen el caire d‘aquesta convivència. La llengua és, així, un tema central dins la societat catalana.
Aquest estudi intenta d‘esbrinar si l‘heteroge-neïtat lingüística característica de Barcelona es reflecteix en la literatura, com seria d‘esperar atesa la importància de la qüestió lingüística. Encara més, si tenim present que hi ha un grup d‘autors als quals la realitat bilingüe afecta d‘una manera especial: es tracta dels escriptors que tenen el català com a llengua materna o que són bilingües i que escriuen, però, en castellà. L‘autora analitza si les seves obres reprodueixen l‘esmentada heterogeneïtat a nivell lingüístic i com s’hi manifesta. A aquest efecte, es concentra en dos autors; un d’ells, Juan Marsé, escriu exclusivament en castellà, l’altre, Andreu Martín, escriu en totes dues llengües i es tradueix a ell mateix. Amdós autors parlen català, viuen a Barcelona i fan de la capital catalana l‘escenari de les seves novel·les.
L‘anàlisi dels seus texts ens mostrarà que en l‘àmbit de la literatura existeixen fronteres relativament estrictes entre les dues llengües i cultures. El viu contacte que es dóna entre l‘una i l‘altre llengua en la vida quotidiana de Barcelona no troba la seva correspondència en els texts. Aquest estudi es dedica també a cercar una possible resposta a aquesta qüestió.