En escriure aquest Ilibre, Pilar Arnau s’ha proposat d’oferir una introducció substancial a dos fenòmens estretament vinculats: les transfomacions provocades pel desonvolupament del turisme de massa a Mallorca, que ha determinat la història contemporània de l’illa i l’aparició simultània d’una generació de narradors que prendrà, en gran manera, el turisme com a tema central i recurrent de la producció literària, i constatará, en conseqüència, aquestes transformacions.
L’autora ha partit d’una anàlisi prévia dels factors socials que caracteritzen la societat mallorquina dels anys seixanta i setanta, condició essencial per comprendre l’abast de les transformacions produïdes. Per això, la primera part d’aquest llibre, més enllà del terreny literari, s’endinsa en l’entramat de les dades econòmiques i sociològiques imprescindibles. Tot seguit, però, entra en el món de la literatura, tot parlant-nos dels narradors precedents en l’obra dels quals apareix la temàtica turística. És evident que els narradors dels primers decennis del segle XX i els dels anys seixanta i setanta tenen molt poc en comú. Ara bé, el centre d’interès del llibre és la narrativa apareguda entre els últims anys del franquisme i els primers del règim democràtic, producció en la qual es reflecteix quasi obsessivament l’impacte del turisme. L’autora estudia primer, un a un, els autors i les seves obres, per passar després, en un últim capítol, a presentar globalment el tractament del tema turístic en la narrativa mallorquina.